La Marina, pobles d'artistes i pintors (i 2) / Rafael Llorca

És coneguda l’estada de Paul Macartney en l’Hotel Montiboli de La Vila. Va rebre la visita de Ringo i d’alguns components de Wings. Sembla que va estar un dia a Benidorm i no li va agradar massa. Va compondre una cançó durant l’estada: “Hotel in Benidorm” inclosa dins l’album Paul is live. Ens vam entrevistar amb una persona que treballava de cambrer en aquell moment i que ara té un restaurant al costat del port de la Vila i l’única cosa que vam aclarir és que anaven molt a la platja a prendre el sol i que, a la nit, quan se n’havien anat tots els espectadors del grup que tocava en directe, tocaven ells i prenien gran quantitat de drogues que servien en safates de plata, amb LSD inclòs. El contingut de la lletra de la cançó és força simple: l’hotel està en construcció i se’n van a banyar-se, però que en algun moment hauran de deixar les coses a l’hotel, però aquest està encara en construcció...

Well, the traffic agent told me/That everything was taken care of/But here am I, got the kids got the wife/Nowhere to stay tonight/Yeah, the hotel in Benindorm, still be building it/Won't be finished soon, won't be finished soon/Yeah, the hotel in Benindorm/Still buildin', buildin', buildin'/We go to the beach and we go for a swim/But sooner or later yea/We're gonna need to lay our poor burden down/

The hotel in Benindorm still isn't finished/I guess we gonna just have to hang around

Lluisa Garcia, casada amb un altre Martí, Jaume, vivien a Madrid i van fer molta amistat amb Rafael Alberti i el seu cercle de poetes; de fet, Lluisa va ser secretaria de Rafael Alberti i el representava per a la venda dels seus quadres. Això va propiciar que aquest i els seus companys poetes Benjamin Prado i Luis Garcia Montero visitaren Altea en varies ocasions. És molt simpàtic “l’incident” que va tindre L. G. Montero en unes d’aquestes visites i que conta B. Prado en el seu llibre A  la sombra del Angel. 13 años con Alberti:  no hi havia prou llits per a tots en la casa de Lluisa de l’Horta, per la qual cosa van demanar a un veí pintor si podia quedar-se Alberti en sa casa, a la qual cosa va contestar que encantat. Aleshores van anar a visitar-lo i així ho conten: “El muchacho que nos recibió y nos invitó a pasar, un chico muy guapo, con la piel bronceada y una sonrisa deslumbrante, iba vestido con una especie de falda egipcia, llevaba un enorme aro de plata en la oreja izquierda y un cabello muy cuidado, teñido con mechas: la suma de todo eso, como intuí enseguida no le iba a gustar nada a Alberti, quien, sin duda, era en algunas ocasiones un poco homófobo y tenía una idea antigua e injusta del mundo gay. Sea como fuere, el caso es que, nada más regresar a casa de los Martí, un desconfiado y ladino Rafael llamó a parte a García Montero y le dijo:- Mira, Luis, he pensado que, en realidad, yo estoy muy bien aquí, en casa de Luisa y Jaime, donde siempre he trabajado muy cómodo, ¿verdad?, y va ser mejor que duermas tú con el artista; además, a tí te conviene mucho conocer a otros jóvenes creadores..."

Per la nit sembla que, entre bromes, García Montero recitava: Israel, mira tus montes,/ tus campos y tus collados:/ ¡Ay, dolor, cómo cayeron/ varones tan estimados.

“Pero la cuestión es que a la mañana siguiente, tempranísimo, Luis volvió a casa de los Martí con gesto preocupado y nos contó lo siguiente: la noche anterior, después de separarnos, había estado bebiendo una cerveza con el joven pintor, habían hablado un poco de todo y, no muy tarde, se excusó y se fue a la cama. Pero no habían pasado ni diez minutos, cuando el dueño de la casa apareció en el cuarto, desnudo, con una palmatoria en la mano y un repelente eléctrico de mosquitos. A García Montero se le abrieron unos ojos enormes. Verás – le dijo el anfitrión-, es que había olvidado decirte que aquí, por las noches, te devoran los mosquitos, y el problema es que sólo tengo uno de estos artilugios, que es lo único que los ahuyenta.... Luis, siempre cortés, le dijo que no se preocupase, que por favor lo usara él. Bueno –contestó el otro, apartando las sábanas- hay una segunda solución y es que durmamos juntos. Dicho y hecho, se metió en la cama, apagó la vela y..., bueno, la versión oficial como la llamamos desde ese mismo instante, es que Luis pasó la noche en blanco y siempre alerta, pero que salió de aquella cama, como mínimo, igual que había entrado. Rafael, a pesar de todo, no paraba de repetirle. Ay, dolor, como cayeron varones tan estimados! y, de hecho, en un prólogo que hizo para su libro Diario cómplice incluyó una vez más esa broma privada, sin duda incomprensible para el común de los lectores. Sea como fuere, esa noche, cuando García Montero volvió a casa del joven artista, lo hizo con un potente aparato de matar insectos en la mano.”

Un dia, segons em va contar Pancho Company, van coincidir en Altea, Alberti en el bar La Casa del Mar i Joan Manuel Serrat en El Bou (futura cafeteria l’Espill), a escassos metres, ja que el germà de Serrat vivia a Altea. Lluisa, també, em va parlar de que hi havia vingut a Altea el poeta Marcos Anna, que va estar a la presó quasi tota la seua vida.

Fig. 11. Jesus Olasso en Méxic.

Quan estava estudiant en València  residia al Col·legi Major de Santiago Apóstol al costat del Patriarca. Allà ens vam fer molts amics Jesús Olasso i jo. Aquest, de Palma de Gandia, era  una persona seductora, de gran vitalitat i molt sociable. En un moment se’n va anar a viure a Barcelona a treballar en el Setmanari “El temps”. En un altre moment, jo militava en el grup nacionalista Germania Socialista,i vaig tindre problemes de seguiment de la brigada politico-social franquista, per la qual cosa me’n vaig anar una temporada a Barcelona a casa de Jesús. Els seus amics habituals eren artistes com Pepa Lopez, actriu vilera resident a Barcelona, el cantant Lluís Llach, l’actor Josep Mª Flotats i els mallorquins Biel Mesquida, escriptor i Pep Maur, actor. Em van fer de la colla i , després, aquests venien molt per Altea i van fer també amistats amb alteans com ara Paco Cano, actor, Toni Molí, Joan Senent, etc. Es va crear molt bon ambient a la zona en eixa època.

Fig.12. L’actor Josep Mª Flotats  amb una amiga en una casa d’Altea. (Fotografia de Blanca Salio)

Fig. 13. Toni Rodrigo, Pep Maur, Biel Mesquida, Pepa Lopez i Carme Callol

Un altre alteà dels Martí, Vicent, estudia a València i es fa amic del cantant i compositor Pep Laguarda, de Rafael Bunyol. És cartegen i com a escriptors s’envien els darrers escrits on s’inclouen poemes. Pep Laguarda compon un disc Brossa d’ahir, que avui es cotitza a 400 euros en el mercat de col·leccionistes i ha estat ressenyat fa uns pocs estius en el New York Times pel seu crític musical. I amb vendes espectaculars en Corea i Japó, tercer lloc en el Eastville de Nueva York per damunt de Lou Reed i  playdisc en més de 18 FM europees. Pep inclou al primer tema del disc (alceu-vos, xe, que ja és de dia/ sent) un poema que tenia guardat de Vicent Martí que canta i que diu això: “Sent la nit en la pell/ la mar en els ulls/ els núvols en el cervell/ i el teu estrany estimar/ el sent com un ocell volar...” Pep ha vingut moltes temporades a Altea, i darrerament, per ajudar-me en els meus projectes musicals. El 2012 va treure un altre disc, gravat en 1979,  anomenat Plexison impermeable remasteritzat i editat  per Discmedi, amb músics d’estudi, barrejant cançons en anglés i valencià. Algunes lletres de les cançons en anglés son de Francesc Sellés, un altre escriptor alteà que treballa al setmanari “El Temps”. Aquest és un disc pop, mentre que Brossa d’ahir s’ha tractat com a obra cimera del folk mediterrani hyppie.

Fig. 14. El cantant i compositor Pep Laguarda

D’altres músics que van viure una bona temporada a Altea son Julio Bustamante (disc Cambrers) i Remigi Palmero (Humitat relativa). El primer continua passant molt per Altea on té els seus amics Rafa i Pura. Ha actuat, a vegades, al Restaurant de Ca Toni, a Altea la vella.

Fig. 15. Pep Laguarda amb Tapineria i Julio Bustamante, que està a la dreta del tot.

Fundat en el any 1970, el Club de Música y Jazz del Colegio Mayor San Juan Evangelista va posar el jazz a l’abast de la butxaca dels universitaris. Raíces, un xicotet soterrat del carrer Galileo de Madrid, es va constituir en el legítim hereu del vell Whisky and Jazz. Foren els seus impulsors entre altres, els saxofonistes Juan Muro, Antonio Moltó i Alejandro Pérez. Antonio Moltó és d’Agost i és molt habitual sentir- lo actuant per Altea amb la guitarrista Cristina Rico i d’altres músics de la nostra comarca.

De la etapa en que vaig ser parella d’una dona de León, Blanca,  vaig fer molta amistat amb els components del grup de Rock Los Cardíacos. Sobre tot amb el cantant ,compositor i guitarrista Kike Jimenez, i amb Toño Segura, teclista, saxo i compositor, ara component de Los Positivos, que òbviament van vindre molt també per Altea. Quan venien a actuar per la zona Los Flechazos, també de León, passaven per Nova Altea, com a mínim a dinar.

Fig. 16. Amb Toño Segura del grup Cardíacos, ara amb Los Positivos i Dadayaz i Susi Nistal, nas d’or de Castilla- León

Fig. 17. Kike Jimenez, del grup de rock Los Cardíacos en una casa d’Altea prop del cementeri

Ara una historia d’amor. Pamela és filla d’un lord anglés, almirant i metge particular de la reina d’Anglaterra. Com és costum allà entre la high class, va fer un viatge per tot el món: Brasil, la India, Argentina, etc. Com tenia una amiga a Altea, va vindre a visitar-la, va conéixer Rafa Bravo “l’Espanyol”, pintor de brotxa grossa i gust molt fi, especialista a fabricar colors autòctons,  i  es van enamorar. A continuació van muntar el Bar-Restaurant  Xoxim, al barri de Sant Xoxim. Allà es donaven cita la majoria d’artistes que vivien a Altea: Gloria  Van Aersen, Pancho Company, Angel Vilches, Alberto Romero, etc. L’amiga de Pamela estava casada amb Mike Figgis, en aquella època músic, compositor i després Director de cine i guionista en Hollywood (Leaving las Vegas, Asunto sucio, Mr. Jones, Lunes tormentoso, Hotel, etc.). És íntim amic de Sting. Aprofitant-me de la meua amistat amb Rafa i Pamela,  vaig entrevistar a Mike per a la Revista “Altea”.

Fig.18. Amb el músic i director de cinema Mike Figgis, a Pinos (Benissa), en casa de Rafa l’Espanyol i Pamela

Fig. 19. Amb l’Espanyol a Pinos

 Wisky David, músic escocés que va vindre amb els Yardbirds a l’any 1966 en una furgoneta i va tocar amb el seu teclat Hamond amb els Shakers, Miguel Ríos, Brincos i Micky y los Tonys, entre altres. Treballava al càmping de l’Albir i va tocar amb molts músics locals com ara Néstor García. Estava gravant un disc amb l’harmònica Ñaco Goñi quan va faltar el 2011. Tota la seua vida va estar condicionat pel seu nom, de fet es va quedar ací pel preu del vi i dels licors i perquè els bars obrien tota la nit. Un gran músic i millor persona. Amb un single “Tina” produït i composat en la cara B per Fernando Arbex (de Los Brincos) i un LP, “Dusty Rock”, molt buscat entre col·leccionistes, que em va regalar.

Fig. 20. Wisky David

Fins que va morir de càncer l’actor Pepe  Sancho vivia a la Serra Bèrnia en alguna urbanització i anava molt de compres per l’Avinguda (Jaume I, la més important d’Altea), com també ho fa ara el cantant Sergio Dalma. El cantant jueu de Nashville anomenat Josh Rouse, fins fa molt poc ha viscut en una casa del casc antic d’Altea. I la dissenyadora de calçat Sara Navarro, va passar moltes temporades a Altea, com a familiar de l’alteà Vicent Zaragozí. El locutor de TV, Pedro Piqueras, viu al Mascarat quan ve per ací  i Bertin Osborne, va tindre una embarcació amarrada molt de temps al Port de Campomanes. La escriptora Lucía Etxebarria té una amiga en Altea a qui visita regularment i Pepe Castellote va donar suport en sa casa d’Altea a la família Parra, quan varen vindre des de Xile, fugint del dictador Pinotxet.

El director de cinema Eugenio Mira es fill d’un ceramista que té  una tenda d’artesania al casc antic d’Altea, encara que és nascut a Castalla. Ha dirigits els films Gran piano, The Birthday i Agnosia.

Fig. 21. Sara Navarro,  disenyadora de calçat.(foto cedida per Amparo Alepuz)

Sense documentar estan les visites del fill de Vicente Blasco Ibañez, i de Pablo Neruda, aquest en l’Albir. Ja més actual està el selecte Sha Welnness Clinic, exclusiu centre contra l’estrès, amb menjar macrobiòtic de Pablo Montoro, procedent de El Bulli, on van artistes de primera línia com Alejandro Sanz, Naomi Campbell, Kylie Minogue, la família reial de Quatar, futbolistes com Raúl, etc. Òbviament ni els veus pel poble.

De tot això es poden fer moltes lectures, algunes superficials. La meua és que alguna cosa d’especial té el nostre territori: unes condicions medioambientals úniques i un patrimoni que tenim que posar en valor, defensar i conservar, per a que puga continuar sent admirat i visitat per persones amb sensibilitat cap a la bellesa i el medi ambient.

Altres artistes autòctons de la Marina Baixa:

Pepa Lopez. 1953. Natural  de La Vila, on resideix la seua família,  ha treballat en cinema i televisió, i ha estat guardonada amb premis com Gran prix Corallo Citta di Alguhero, per la trajectòria com a actriu (2006); Premi a la millor actriu del Festival de Cinema de Salerno i de l'Alguer (2005), pel telefilm Falsa culpable; Premi Memorial Margarida Xirgu (2004), per Cançons dedicades; Premi Butaca a la millor actriu de teatre (2002), per la seva interpretació a Cara de foc; Premi de la crítica teatral de Barcelona a la millor actriu de teatre de la temporada 2000, per la interpretació d'Emi en Por menjar-se ànima i Premi Tirant 1998 a la millor actriu protagonista de cinema per la interpretació a Subjudice. En teatre ha treballat amb directors com ara Albert Boadella, Carme Portaceli, Josep Prats, Rosa Vergés, Rosa Mª Sardà, José Pascual, Salvador Távora, Rosa Novell, Alfred Arias, etc. Ha participat en 30 series de TV i ha treballat també al cinema amb directors com ara Bigas Luna, Jaime Chavarri, Ventura Pons, Montxo Armendariz, Pilar Ruiz, Rosa Vergés, Josep Mª Forn, Alfonso Ungría, Lluis Zayas, etc.

Antonio Serrano.1974. Alteà d’adopció, és un virtuós del seu instrument: l’harmònica. Artista molt valorat, tant en el jazz, com en la clàssica i el pop. Músic de sessió dels més sol·licitats amb més de dues-centes col·laboracions. Dotat d’ una enlluernadora facilitat tècnica i sòlids coneixements teòrics, A destacar haver tocat amb Toot Thielemans i   Paco de Lucía, al qual va acompanyar de gira en els seus vuits darrers anys.  Al mateix temps porta una carrera en solitari amb 5 discs editats, dels dotze en els que ha participat. La llista d’artistes amb els que ha tocat és molt llarga, n’assenyalem alguns: Perico Sambeat, Chano Domínguez, Jorge Pardo, Carles Benavent, Lou Bennet, ,  Tomatito, Raimundo Amador, Luis Salinas, Wynton Marsalis, Paquito de Rivera, Joshua Edelman, Andrés Calamaro, , Ana Belén, Rosario, Presuntos Implicados, Rosa León... Més la seua participació en bandes sonores de films com Carne Trémula de Pedro Almodóvar, Mamá es Boba de Santiago Lorenzo, Impulsos de Miguel Alcantud, El silencio antes de BACH de Pere Portabella, i Tiempos de Azúcar de Joan Lluis Iborra. La seua mare i el seu germà (un altre bon harmònica) resideixen a Altea.

Joan Lluis Iborra. 1959.  Nascut a Alfàs del Pi. Guionista i director de Cinema. Amb diversos premis Goya i extensa filmografia: Porqué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?,  Salsa rosa,  Desafinado, Valentin,  Enloquecidas, De qué se ríen las mujeres, ... i guions de les Gales dels premis Goya de diversos anys (1990, 1996, 2001, 2003, 2004) i de programes TV, com ara: El séptimo cielo, Hola Raffaela, Objetivo indiscreto, Aquí no hay quien viva, A tortas con la vida , etc. Els seus germans regenten el Cinema d’Alfàs del Pi i són els iniciadors i organitzadors del Festival de Cinema d’Alfàs del Pi, junt amb  l’Ajuntament.

Josep Vicent Ripoll. 1970. Altea la Vella. Percussionista i director d’orquestra. Comença la seua carrera com a solista i director artístic de l’Amsterdam Percussion Group. Molts anys director de la Joven Orquesta Europea i director titular i artístic de The World Orchestra des 2004. Darreres treballs dirigint Rotterdams Philharmonisch Orkest i Royal Philharmonic Orchestra London, Músic “Embajador Cultural de la Fundación Cultura de Paz” des 2009. Director titular “Orquestra Simfònica de les Illes Balears-Ciutat de Palma” des 2012 fins 2014.“Premio Oscar Esplá de la Ciudad de Alicante”.“Premio Vicente Monfort de las Artes Ciudad de Valencia”. Ara prepara en Rotterdam un nou espectacle del Circ du Soleil juntament amb  Guy Caron.

Paco Cano. Altea. Actor que va treballar en el teatre amb directors com ara Juli Leal, Rodolf Sirera, Pep Marín, Miguel Narros, Ventura Pons, Jorge Laveli, Albert Boadella, etc. Amb Boadella va fer El virgo de Vicenteta, amb Pepa López com a Vicenteta. També va actuar en els films Un negro con un saxo i El complot dels anells, de Francesc Bellmunt. Desprès va muntar una empresa de doblatge on feia d’actor de doblatge i dirigia els altres actors.

Fig. 22. Boato de Moros i Cristians a Altea. Darrere meu, a l’esquerra, un joveníssim Antonio Serrano, l’harmònica.  

Fig. 23. Geoff Britton, ex-bateria de Wings i Manfred Mann