La Marina, pobles d'artistes i pintors (1) / Rafael Llorca

La Marina, pobles d’artistes i pintors

Rafael LLORCA

De tots es conegut que en la dècada del seixanta i coincidint amb l’alcaldia  de Joaquin Planelles, es va instal·lar a Altea un nombrós i important nucli d’artistes plàstics (encara que als cinquanta també n’hi havia), cercant la màgia de la nostra llum. Va donar peu a la dita: “Altea, poble d’artistes i pintors”, que va marcar la imatge d’Altea com a poble turisticocultural. Eren Jens Rusch, Alberto Romero, Eyvind Petersen, Alfonso Saura, Fina Llàcer, Uwe Pieper, Mieke Tromp. Després va anar afegint-se molts més: Bengt Ellis, Pat Heron, Robert Leigh, Benjamín Palencia, Helga Miller, Antoni Miró, Heinrich Reichter, Rudolf Schuller, Eberhard Schlotter, Wolf el Lobo, Traudel Baumann, Just Cuadrado, Gunilla Ellis, Els Henderson, Thord Sundquist, Cárdenas, Iv, Toni Miró, etc. La majoria estan etiquetats i documentats en un llibre editat per l’Ajuntament d’Altea amb el títol Pea 2000. Però és menys conegut el pas per Altea i la comarca d’altres artistes d’altres especialitats, com ara actors, ballarins, músics i escriptors. Tractaré de parlar d’ells, encara que me’n deixaré molts, però pot servir d’aproximació. També, com he conegut alguns d’ells, contaré el tipus de relació que hi vaig tindre.

Fig.1. Famosos en Benidorm

En la platja de Benidorm al dia següent del “Festival de la Canción de Benidorm 1968”. Persones de la fotografia (d’esquerra a dreta) filera de dalt: Ostereitcher (tècnic de l’Español C.F.), Julio Iglesias (el cantant), Ricardo Zamora (el  mític porter de futbol); fila del mig: ma tia, la dona d’Ostereitcher, la cosina Elena; la dona de Zamora y el meu oncle (directiu de l’ Español); agenollats: periodista (?), Rifi, el cosí Paco Pardos, periodista (?).

Fig. 2. Antonio Gades i Pepa  Flores Marisol

Començaré pels més coneguts, sense dubtes: Antonio Gades i Marisol (Pepa Flores). Antonio va estar sempre molt vinculat a Altea fins la seua partida cap a l’infinit. Amb Marisol, varen muntar  una pizzeria a Altea, amb els germans Pareja, Guillermo i Pablo, argentins, exactors de teatre que van regentar en un temps un Pub en Madrid, l’Oliver i , possiblement, també  l’Always, on s’ajuntaven molts artistes (Maria Asquerino, Josep Mª Bou, Juan Diego, Fernán Gómez, etc.). Els seus socis eren l’actor valencià Lluis Morris i la actriu Mònica Randall. Per sa casa d’Altea van passar molts artistes de l’època i eixien molt amb l’alcalde Joaquin Planelles i la dona.

Junt amb l’economista Antonio Signes els vam fer una auditoria a la seua pizzeria. Quan vam anar a Madrid a presentar-la, Antonio estava en ple conflicte sentimental amb Marisol, que va acabar amb separació definitiva el 1986. Va continuar venint per Altea, tenint una embarcació que a vegades deixava al port d’Altea i d’altres en el port de Campomanes.

Molt vinculat al règim cubà de Fidel Castro -s’havia casat a Cuba amb  Castro de padrí i Alicia Alonso de padrina-, quan anava allà residia en l’antiga residència dels examos de la fàbrica de rom Bacardí. Una cosa molt interessant que recorde és que, en sa casa de dalt del poble, quan hi van haver segrests de militars per part del Grapo, ens va ensenyar que la forma d’escriure dels del Grapo era similar a la forma d’escriure estàndard de la CIA. Ningú ignora que el contraespionatge dels cubans és dels més potents del món i Antonio estava molt ben informat. L’ambaixador de Cuba s’instal·lava en sa casa de Madrid quan venia a Espanya en missió diplomàtica. Antonio, en les seues converses sobre política traspuava pura ideologia d’un comunisme ortodox i, en conseqüència, la seua anàlisi sobre la situació política conjuntural era molt poc precisa i molt ideològica i plena de tòpics. La qual cosa no lleva que el seu tracte fóra molt amable i accessible i que se la jugara en temps de la Dictadura argentina quan anava amb el seu vaixell, l’emplenava de fugitius polítics i se’ls emportava lluny d’allà.

Pepa Flores ens va regalar, al poble d’Altea, un recital de Pablo Milanés amb la Nova Trova Cubana que van fer al Cine antic.

Antonio Gades va recalar en Altea per amistat amb un ballarí professional alteà, anomenat Pere Martí. Els germans Pareja van conéixer Altea per mediació del ballarí anomenat Antonio a seques, que va actuar als Festivales de España que organitzava l’alcalde Joaquin Planelles. Després, per mediació d’aquests va arribar Alberto Lorca.

Alberto Lorca, (Alberto Nicols van Aerssen), va comprar casa en el casc antic, era un coreògraf de gran prestigi, que va muntar balls per a films de Rocío Dúrcal, Sara Montiel, Raphael i Ava Gadner. Va ser fundador en 1975 del Ballet Nacional Festivales de España, que ha estat la gènesi i base de l’actual Ballet Nacional de España.

.

Fig. 3. Alberto Lorca

Alberto Lorca era el germà de Gloria Van Aerssen , la component de Vainica Doble junt amb Carmen Santonja.  Grup de música que va tindre un pes decisiu en el pop espanyol, molt reivindicat avui en dia. Arriba cap el 1974 i va viure molts anys en Altea, dedicada a fer lletres de cançons, pintar , muntar un comerç de marcs de quadres i criar els fills. Van ser una família totalment integrada al poble. Els fills,quasi tots músics o pintors, com el pare, el pintor Cárdenas, estudiaven al Conservatori d’Altea i tenien molts amics alteans, Al més xicotet, Diego, li vaig ensenyar una comptabilitat per a portar la tenda de marcs. Més tard, va ser un dels economistes que dirigiren la Expo de Sevilla. Durant la seua estada en Altea van fer la banda sonora del film Furtivos i van gravar en Altea el disc Contracorriente amb els músics Rafa Galvez, Santi Viñaseñor i Pancho Company, als quals es van afegir músics andalusos com ara Gualberto García, antic líder del grup de flamenco-rock Smash. El segell discogràfic era Gong, de García Pelayo (que es va fer famós fent saltar la banca de la ruleta en diversos casinos), i va rebre la visita durant la gravació de Juan de Pablos, el del programa “Flor de pasión” de Radio 3. Gloria ha faltat aquest any en Cercedilla  (Conca), on vivia darrerament.

Fig. 4. Gloria van Aerssen, molt jove,  amb Angel Vilches. Encara no era Vainica.(Fotografia cedida per Vidal Vilches)

Alberto Lorca va comprar el Restaurant d’Altea, La Galana i va comptar amb Angel Vilches perquè el regentara. Angel Vilches va ser  primer ballarí de l’Escala de Milà, model de Cristian Dior a París, i primer ballarí de la companyia d’Imperio Argentina, amb la qual va recórrer les Amèriques, entre altres treballs de la seua aventurera vida. Havia regentat una sala de festes a Angola on anava tota l’oposició als portuguesos. En La Galana era on ens reuníem l’oposició antifranquista d’Altea. Va faltar allà. Persona molt entranyable i divertida, va fer amistat amb molts alteans que l’apreciàvem amb deliri. El seu fill Vidal viu al poble.

Fig.5. Angel Vilches i el seu ballet (Foto cedida per Vidal Vilches)

 

Fig. 6. Angel Vilches, actuant en un film protagonitzat per Marisol (Foto cedida por Vidal Vilches)

Alberto Lorca, creador, el 1973, al costat de Maria del Sol i Mario de la Vega, del Ballet Español Antología. D’ací sorgeix una amistat. Maria de Sol s’instal·la a Altea junt al seu marit Mario de la Vega i vénen acompanyats de la seua filla Laura del Sol, que després protagonitzarà films importants, entre ells, el de Carlos Saura, al costat de Antonio Gades, Carmen i Los Zancos. Té una àmplia filmografia, i treballa amb actors consagrats com ara Marcelo Mastroiani, i directors molt ben considerats com Stephen Frears, Jaime Chávarri, Fernando Fernán Gómez, Immanol Uribe, Carles Riba, Jaime Chávarri. Fins fa poc encara venia a Altea a l’estiu per visitar els seus pares. Va fer moltes amistats en Altea en l’època de  La galana quan era una adolescent.

Fig. 7. María del Sol i Mario de la Vega (Fotografia cedida per Laura del Sol)

Fig. 8. Paco de Lucía, Laura del Sol i Antonio Gades.

També van fitxar per a treballar a La Galana a Chus, madrilenya. Aquesta estava casada amb Pancho Company, bateria del grup Tickets, antecedent del grup Asfalto, que acompanyen Vainica Doble en una nova temporada de Fábulas per a TVE d’on inclouen en el seu primer single el tema El rigor de las desdichas. Pancho col·labora com a bateria en varis dels seus discos fins al final de la carrera de Vainica Doble.

Fig.9. Pancho Company amb Araceli de La Pequeña Compañía. (Fotografia cedida per Pancho Company).

Encara que resideix a Altea, treballa com a bateria de diversos grups i cantants,  como ara Asfalto,  Tonky Blues Band, La Mode, La Pequeña Compañía, Cecilia, amb els armonicistes Ñaco Goñi y Antonio Serrano, aquest darrer d’Altea, etc. Junts vam fer una temporada del nispro a Callosa d'en Sarrià, i el vaig acompanyar a Sevilla amb la meua bateria Rogers que necessitava per a tocar i gravar amb  músics d’allà del grup Aliño. La primera persona que em va presentar només arribar va ser Silvio, de Silvio Luzbel y Sacramento.  Amb ell va gravar un dels seus últims discs, Al Este del Edén, hui introbable, del qual conserve una còpia en cassette.  (https://www.youtube.com/watch?v=eoh5iLPd9L8&list=PLggzJqQIG6LaBl3NRfqXfdq23ZJBUQs1n).

En la casa on estaven, assajaven Smash la música d’aquest video (https://www.youtube.com/watch?v=9ZZ5N-ewo64), amb Gualberto a la guitarra, Antoñito el Tacita en la bateria i el genial Julio Matito al baix.

Fig. 10. Tallant-li el monyo a Denny Laine en la casa d’Altea anomenada l’Almazara. A l’esquerra Richard Eagleton i a la dreta Denny Laine. (Fotografia cedida per Pancho Company).

De la mà de Richard Eaglethon, músic i fill d’un ambaixador americà que tenia casa a Altea, amic de Pancho Company, va vindre un altre personatge interessant: es tracta de Denny Laine, músic i compositor anglés, conegut per ser guitarrista i líder de la banda de rock The Moody Blues i per ajudar a fundar i ser part de la banda de rock Wings juny amb Paul Macartney (de Beatles) durant deu anys. No van acabar massa bé per qüestions de diners. Geoff Britton, el que va ser bateria de Wings i també de Manfred Mann, ve molt sovint a tocar en el Bar del casc antic La Plaza, amb un grup amb components de la Marina Alta. Resideix a Xàbia, com residia Greg Ridley, baix de  Humble Pie, traspassat en 2003, amb qui van muntar en un temps el grup The Rockets, en el qual també militava Jools Cooper, guitarrista de Pink Floid i Uriah Heep i resident a Benidorm des dels vuitanta. Tocaven molt a sovint a El Carrer de Calp. Esteve Emery, que també tocava en The Rockets, va estar un temps amb Eric Clapton, i quan va deixar The Rockets el 1997 i s’incorporà al grup espanyol Revólver i també ha col·laborat amb Patricia Kraus. Va ser substituït per Derek Gill, exbaixista del grup de Robert Palmer.

(Primera de dos entregas del artículo La Marina, pobles d'artistes i pintors / Rafa Llorca SIgnes, recién publicado en  la revista Sarrià nº 11 de l'Associació d'Estudis de la Marina Baixa)